Al silenci de les sirenes
«Traducir es conducir al otro lado»
MARÍA MOLINER
La lletra en sons, la vida en vers, del floc
al gel, de l'agulla a la mel, la màgia
en pols. Les paraules, amb ales, en vent.
El temps, en brasa. A l'horitzó dels ulls,
el rastre d'una nit entre les nits,
que passa. I el desordre de l'oblit
o la sintaxi del record, estràbica,
van de la promesa a la sort, aquí
i ara.
(El fred en abric, la mà en consol,
i la música en escales de sol
del color de la veu contra les cordes.)
Camí del port, la distància inventa el món
des de la pressa de qui torna a casa.
Després d'enlloc. Després de tant de tot,
dormir durant vint anys sentint el ronc
de les onades és l'únic viatge:
l'esperança de dir-ho sense noms
només perquè es llegeixi des dels marges,
a l'ampit de cada vers, la memòria
d'una set que incendia les pestanyes.
«Traduccions», Joana Castells
