CAÊ GUIMARÃES, Per sota de la pell freda,
edició bilingüe portuguès/català a càrrec de
Curbet edicions, Girona, juliol de 2013.
Traducció de l'autora d'aquest blog.
Correcció, revisió, consells i companyia: Helena Castells Savall i Cristina Carbonell.
Il·lustracions de coberta i contraportada: Helio Lozano Carreras.
Amb el suport de la Fundação Biblioteca Nacional/Ministério da Cultura do Brasil.
PRÒLEG
Para Caê e Paulinha,
num instante parado há dez-mil anos atrás.
Na roda gigante, e viva.
No trem das sete.
Ali onde faz sentido dizer para sempre como nunca mais.
Per als lectors d’aquesta banda del mar.
Per sota de la pell freda és un llibre que es veu,
fet d’imatges que gasten les soles dels ulls –transeünts d’avingudes descalces, navalles suïcides–, allà on anar o venir esdevenen decisions difícils, direccions intercanviables. Perquè no hi ha sortida, ni entrada que pagui la porta oberta, resta només, llavors, la paraula com un punt de llum que projecta ombres d’emergència. L’aventura de la llengua.
Un llibre que és veu
de timbre violent, que amoixa amb tendresa el dolor sense contorns del cos –atípic– de la lletra. I nassos, i alens, i trossos d’orella que recollim de terra. I òrgans i desigs i rastres: fragments de Ningú estès sobre la pàgina, en un escorç atrevidíssim.
Poesia que es beu
amb set de tempesta i de pau_sa.
Com qui té tot el temps del món mentre la vida passa (que és el que el futur pensa). Amb l’ànim de tocar distàncies, de veure el mar, d’aturar paisatges. De somiar des del mateix coixí laberints d’anada i tornada, maneres de dir.
I una lliçó de boja anatomia, a cor obert,
per aprendre a somriure sense dents. A l’horitzó trencat de l’altra banda del mirall o a la meravella d’un dia després de l’altre. Des de les comissures i els plecs de la pell i de la pàgina o
sota una carpa de circ
on cecs sense mans llegeixen en Braille
(per sota de la pell freda)
Joana Castells Savall
(Pròleg d'aquesta edició)
I tot esperant setembre...
Hem començat a celebrar-ho.
