dimarts, 17 d’abril de 2012

El vent (I)





Tramuntana
[llat. transmontanus, -a, -um] ‘de l’altre costat de les muntanyes’

f. Vent que inventa el fred, que sol ésser molt fort, que asseca la il·lusió d’un dia com qualsevol altre. Ràfega que atura els vols, que abat les veus, que escombra els núvols lluny de casa. Descàrrega de soroll, bufada que fa ballar el cap i perdre el nord. Puntada que fa aixecar els peus i espanta les flors. Alè que fa mitja por. Que fa parar boig. Frec que vincla els arbres. Llista inacabable de cops. Insofrible vareta màgica que promet el sol. 










Il·lustració: Toni Quiñones.