dimarts, 30 d’abril de 2013

Per fi un matí



NUMA MANHÃ

Vem, carregando o corpo
quebrado, sem brado, sem
dormência, pela colisão
com o simples 
ar em torno, de
uma víscera e
outra adentro, do 
pensamento contra
o pensamento, e
num lapso de
trégua, esmerado
em apuros, quase
alheio, depõe
o peso, a pose,
a gana, a afasia,
e afaga
no fogo do sol
a ferida.

RONALD POLITO, De passagem,
Nankin editorial (Col. Poesia do Caos), São Paulo, 2001


Vine, carregant el cos / trencat, sense crit, sense / dormir, només / per la col·lisió / amb l'aire al voltant, / d'una víscera i / una altra endins, del / pensament contra / el pensament, i /en un lapse de / treva, polit / amb pressa, quasi / aliè, declara/ el pes, la posa, / les ganes, l'afàsia, / i amoixa / en el foc del sol / la ferida.

(Traducció de l'autora d'aquest blog)

Ronald Polito va néixer a Juiz de Fora, ciutat de l'estat de Minas Gerais, Brasil, el 5 d'abril de 1961. Poeta i traductor del català i traduït al català per Josep Domènech i Ponsatí, amic seu, i meu, i admirats poetes. 
De passagem («De passada») està dedicat al seu gos, Tuck. I val molt la pena.

«El seu lirisme decaigut i desèrtic parla d'una manera de ser i d'estar que ha perdut el peu en el món contemporani, amb una força de buidatge de la memòria i descentrament de les ànimes vivents.» 

Sérgio Alcides, «Ronald Polito, uma vaga idéia», Revista rodapé, #1. SP, novembre 2001.