divendres, 5 d’abril de 2013

La migdiada d'un faune

«Ta'Om The Poet»
Brian Froud and his book of fairies


Al Sergio,
contra les cordes



Segona estrella a la dreta, fins al fons de la nit. Per quan no quedin records, ni espelmes, i el camí sigui l’itinerari desdit per on comencen les promeses. El revés del mapa d’un tresor prohibit. Sabrem arribar-hi?

Beu a poc a poc, que és la manera de fer que els dits s’emborratxin. I toca-ho tot, i canta: els ulls en blanc, nines amunt, escales avall. Mixolídia de sol. És la manera de sentir les històries dels altres, de llegir les cares, de caçar paraules: a poc a poc, en tons menors, fluixet. Apamant els núvols sense comptar les passes. Mesurant els peus. Petits. Descalços.

I de camí a casa, tota l’ànsia de port en una gota. L’única, que omple el mar.

(De La set dels alambins)


Recordo molta música. I que estudiava Literatura comparada. Amb la música. Amb com es vivia, s'escrivia, es pensava, es menjava, es vestia, es llegia, es mentia. Amb tot el que vèiem, amagàvem, amb què ens explicàvem i què inventaríem. Recordo que ens divertíem. Que viatjàvem. Que ens ho empassàvem tot (i fèiem veure que dubtàvem). Què ens hi jugàvem? Que digeríem, que podríem traduir-ho... En un dibuix, una història o en el títol d'una cançó. (Tocàvem molt, qui en sabia i qui no.) Fins al fons de la nit. 
Fins que posessin els carrers a lloc ningú no podria tornar a casa, i ningú volia. 
Recordo que m'ajudaves mentre escrivia sobre Mallarmé i Debussy com si sabés de què parlava, i que vaig canviar la meva guitarra –l'elèctrica, la brasilera encara la tinc, i la toco poc– per una nit de festa que va durar tres dies.  

Ara visc més a prop de les muntanyes i potser una mica més lluny de tot. Segueixo casada amb el caos. 
I avui et trobava a faltar. A tu i a les llums al mar d'una cançó equivocada. 

Coses de la migdiada.


Aimai-je un rêve ?
Mon doute, amas de nuit ancienne, s'achève
En maint rameau subtil, qui, demeuré les vrais
Bois mêmes, prouve, hélas ! que bien seul je m'offrais
Pour triomphe la faute idéale de roses.
                            STÉPHANE MALLARMÉ, L'après-midi d'un faune


Claude Debussy, Prélude à l'Après-midi d'un faune - YouTube




   

ERICA LISCIANI-PETRINI,
Tierra en blanco.
Música y pensamiento a inicios del siglo XX,
Akal, Madrid, 1999