divendres, 5 d’octubre de 2012

La festa de la poma



Últimament cada matí, ben d'hora, quan la Filu es remulla les barbes en els primers bassals de la tardor, al camí encara hi ha boira, i el camp va ple de veus i bicicletes d'homes sols. Temporers de matins subalterns. Els homes, la Filu i jo. 
S'acosta la festa de la poma, com la prova de l'instint del dia que comença: un assaig de paradís perdut.

Per si surt el sol, m'enfilo al sostre, amb goteres, del meu món. I la Filu m'acompanya.