Malparla l'islandès i fa veure que sap alemany quan demana, amb ulls de nibelung, poma, userda o pastanaga. El sud del castellà se li fa lluny, i no pensa ni intentar dir «dressage», «équitation», «cheval». De català, ni un borrall. Ni portuguès, italià, romanès, rus, anglès, cockney, lunfardo. Com a molt, el críptic idioma dels nens o els jeroglífics del vent a les copes dels arbres.
Això sí: sempre, sempre, treu la llengua.
I fa que sent ploure.
