dijous, 24 de gener de 2013

Preludi i fuga d'un guant





                                                                                             A la pianista,
                                                                                                          el matí d’una nevada


Absència que s’aferma a la neu com un senyal indigent que afirma el dubte. És teu? El rastre d’un descuit en un desert imaginari. O és una almoina del fred, una andròmina exacta? És del cert el pseudònim estès d’una mà que, de lluny, fa pantalla, sota un diluvi de llum
blanca potser per veure-hi.

Heterònims, els dits desembeinen tensions incendiàries.




JOANA CASTELLS SAVALL, La set dels alambins, 2010