DESEMPAR
Mentre el meu cos et lliga i et bressola,
ton pensament, mai no feixuc, s'envola,
i s'esgaria, lluny, el meu desig:
desemparada, resta al mig
una abraçada tota sola.
JOSEP CARNER, Llunyania
El pi de les tres branques,
Santiago de Xile,1952