gr. oú 'no' i tópos 'lloc'
No-lloc sense mar ni soroll ni cel ni vent ni cabells ni onades.
Xarxa sense salt al buit, m'ofego en un got buit, sobre la taula allà al darrere de la cortina de fum.
No-res.
No, res, que...
i l'equilibrista somriu sense dents. Ni forats a les butxaques
per on perdre, sense remei, les claus del laberint, de la ciutat, del cor,
de casa.