A
la pianista,
el matí d’una nevada
Absència que s’aferma a la
neu com un senyal indigent que afirma el dubte. És teu? El rastre d’un descuit
en un desert imaginari. O és una almoina del fred, una andròmina exacta? És del
cert el pseudònim estès d’una mà que, de lluny, fa pantalla, sota un diluvi de
llum
blanca potser per veure-hi.
Heterònims, els dits
desembeinen tensions incendiàries.
JOANA CASTELLS SAVALL, La set dels alambins, 2010
