Per quan la nit dóna llicència a les idees més tosques, a les paraules més boges, a les passes més fosques: rentar-les abans d'anar al llit.
Per imaginar serpentines.
Per embenar un dit.
Per quan es vessa el vi.
Per tapar-nos els ulls mentre fugim de casa.
Per desfer el camí del laberint.
Per ordenar, meticulosament, les netes promeses de la possibilitat:
reserves de paper, en blanc.
Per quan la ruta del dia enfila un cul-de-sac.
