Vivimos a merced de ciertos silencios.
PATRICK MODIANO, En el café de la juventud perdida, Barcelona, Anagrama, 2009
dimarts, 28 d’agost del 2012
diumenge, 26 d’agost del 2012
Sputnik, mi amor (II): Òrbites mudes
¿Por qué tenemos que quedarnos todos tan solos? Pensé. ¿Qué necesidad hay? Hay tantísimas personas en este mundo que esperan, todas y cada una, algo de los demás, y que, no obstante, se aíslan tanto las unas de las otras. ¿Para qué? ¿Se nutre acaso el planeta de la soledad de los seres humanos para seguir rotando?
HARUKI MURAKAMI, Sputnik, mi amor, Barcelona, Tusquets, 2008
dissabte, 25 d’agost del 2012
Sputnik, mi amor
Quizá todas las cosas ya estén perdidas de antemano secretamente en algún lugar remoto. Al menos existe un lugar tranquilo donde todas las cosas van fundiéndose, unas sobre otras, hasta conformar una única imagen. A medida que vamos viviendo no hacemos más que descubrir, una tras otra, como si tirásemos de un hilo muy fino, esas coincidencias. Cerré los ojos e intenté recordar el mayor número de cosas bellas perdidas. Intenté retenerlas en mi mano. Aunque sólo fuera un instante.
HARUKI MURAKAMI, Sputnik, mi amor, Barcelona, Tusquets, 2008
divendres, 17 d’agost del 2012
Els dracs no coneixen el paradís
A vida é tão bonita,
basta um beijo e a delicada engrenagem movimenta-se.
Uma necessidade cósmica
nos protege.
ADÉLIA PRADO
em
CAIO FERNANDO ABREU, Os dragões não conhecem o paraíso
dimarts, 14 d’agost del 2012
Recepta il·lustrada de poesia magnètica
Ingredients:
Infinites constel·lacions de paraules
Una safata metàl·lica, si és vermella, millor
Una nevera (és indiferent si està buida o plena)
Idees, al galop
Preparació:
- Escampar les paraules sobre una superfície amable i llisa: una taula, una pista de gel o una safata metàl·lica, preferiblement vermella. Deixar que llisquin, suaument i sense fricció.
- Respirar fons.
- Desfer-se de tot el que és aliè.
- Adoptar una postura correcta.
- Crear les condicions ambientals idònies,
- (demanar el que calgui per fer-ho)
- Riure,
- i potser cridar ben fort.
- Llavors...
and
- Fins que...
,
,
la vida continuï.
- Aleshores, apagar el foc.
Dificultat: Immensa.
Temps de cocció: Lluny de tota pressa.
Xefs: S. da P.
Crispins C.
Jo C.
El gira-sol que espera
del cel, una pròrroga del dia.
Des del carrer del ginjoler, amb alegria,
a la Crispins.
dimecres, 8 d’agost del 2012
L'estètica del si
Mentre Venus retalla el disc del Sol
Només la bellesa salvarà el món
F. DOSTOIEVSKI
L'ombra del gust
dissol
petites desfetes,
quotidianes bestretes de la sort
(intacta a trenc d'onades)
i promet,
minvada i malmesa –despresa,
malgrat tot–,
a cada matinada enginyeries de mons,
cicatrius de llum.
j.c.s., Blens de tramuntana
(– Oye, dicen que van a enviar astronautas a Marte...
– ¿A amarme? )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)