Va arribar, imprevista i impossible, la lluna al mig del dia i a la seva vida sense estones mortes.
preludi i fuga d'un guant
divendres, 12 de gener del 2018
dissabte, 12 d’agost del 2017
dimarts, 11 d’abril del 2017
diumenge, 26 de març del 2017
dissabte, 11 de març del 2017
Mimosa de tot temps
He entrat al teu jardí a regar les ombres* i algú havia penjat la primavera a la paret. Entre els cactus en flor, he oblidat qui soc i per què venia, i que no estava per brots. I amb la veu descalça per no fer ferida, m'he posat a moure la fressa dels noms, he podat la lluna i adobat el sol, i en el buit distret, rellent, de l'eixida, he olorat un per un tots els records. Que no sé d'on surt ni on va la nosa que ens anima, aquest agut desig de món al moll de la vida. I com un faquir indolent en el seu jaç d'espines, m'he adormit finalment, de boca oberta, sobre la terra tendra del teu jardí tot fosc.
*ENRIC CASASSES, «Quan la gran dama dels rostolls es deixa veure», a T'hi sé, 1984 poesia, 2013.
*ENRIC CASASSES, «Quan la gran dama dels rostolls es deixa veure», a T'hi sé, 1984 poesia, 2013.
diumenge, 5 de març del 2017
Naufragio inconcluso
Este temporal a destiempo, estas rejas en las niñas de mis ojos, esta
pequeña historia de amor que se cierra como un abanico que abierto
mostraba a la bella alucinada: la más desnuda del bosque en el silencio
musical de los abrazos.
ALEJANDRA PIZARNIK
dimecres, 22 de febrer del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)